Reproducció cromàtica vs CRI

El concepte de reproducció cromàtica fa referència a la manera en què es mostren els objectes quan  són  il·luminats  per  una font de llum. Per tal de valorar la qualitat del resultat, s’haurien de tenir en compte, com a mínim, tres aspectes principals:

          Fidelitat: la capacitat que té una font de llum de reproduir fidelment els colors en comparació amb una font de llum de referència (considerada ideal).

          Intensitat (vividness): la capacitat  de la font de llum de representar els  colors de tal forma que els objectes es mostrin de forma intensa (vivid, en anglès).

          Discriminació: la capacitat que té la font de llum de permetre l’observador distingir una gran varietat de colors quan els hi són mostrats simultàniament.

La relativa importància que tindrà  cadascun d’aquests aspectes dependrà de l’aplicació.

Atesa la necessitat d’establir procediments que permetin quantificar de forma numèrica la reproducció cromàtica, històricament s’han desenvolupat diversos mètodes que, malgrat ser útils, són lluny de la perfecció. Aquestes carències s’han posat especialment de manifest amb l’aparició dels LED, les distribucions espectrals dels quals són notablement diferents de les d’aquelles fonts  que fan servir com a  base per l’establiment dels esmentats procediments.

D’entre aquests mètodes, n’hi ha que es basen en la comparació amb una font de llum de referència; d’altres es fonamenten en l’amplitud de la gama de colors reproduïda; fins i tot,   alguns es desenvolupen dividint l’espectre visible en bandes. De moment, només n’hi ha un, l’anomenat CRI —índex de Reproducció Cromàtica— que s’aplica extensament i que ha estat aprovat per la Comissió Internacional d’il·luminació (CIE).

EL CRI es una mesura de fidelitat —com de reals es veuen els colors quan es comparen amb una font de referència—, però no té en compte els altres dos aspectes: la intensitat i la discriminació. En conseqüència,  no resulta gens contradictori que, en certes aplicacions, fonts de llum amb CRI relativament baixos puguin oferir resultats cromàtics sensiblement millors que d’altres amb un valor superior.

És important, per tant, destacar que reproducció cromàtica i CRI  tenen significats diferents. La primera fa referència a un concepte ampli vinculat a la percepció —subjectiva— del color. El segon és un valor numèric obtingut amb la intenció de quantificar la primera, a partir de  l’aplicació d’un procediment estàndard; és a dir, objectiu.

A la propera entrada veurem amb més detall com es calcula el CRI i quines són les seves principals  limitacions, més enllà de les ja esmentades aquí.

Equip ca2L